Els jardiners a Rússia sembraven pastanagues en condicions hivernals, calculant en un refredament estable per protegir les llavors. No obstant això, el temps va canviar, amb temperatures diürnes per sobre de zero i pluja que va descongelat els llits del jardí. La font assenyala que la calor a curt termini no significa necessàriament que les llavors hagin brollat prematurament, i les plantes de principis de tardor podrien sobreviure a la primera gelada si estan cobertes de neu.[1]
Si les pastanagues ja han brollat, poden tenir problemes més tard en la temporada. Les plantes que hivernen com a llavors sovint creixen en tiges de floració a l'estiu, resultant en arrels grosses en lloc de pastanagues comestibles. Conseqüentment, confiar en aquest llit específic com l'única font de collita és arriscat. La sembra adequada a l'hivern normalment es produeix en terreny congelat amb reserves de sòl preparades i una pel·lícula protectora fins que retorna la congelació estable.[1]
Els jardiners observen la temperatura del sòl i esperen els brots abans de decidir si pertorbar el llit. Si no apareixen brots, la parcel·la es deixa típicament sense pertorbar. La font esmenta que les pèrdues són més probables en anys amb poca neu o condicions fluctuants on la neu es fon i es congela repetidament.[1]