El primer que sorprèn sobre un és la seva forma: un gran recipient de terracota, sovint descrit com a ou, dissenyat per al vi. La segona és el seu ambient. En el mètode tradicional de Geòrgia, l'envasos pertany a un celler en funcionament i a una xarxa de persones que saben com fer-lo, netejar-lo i utilitzar-lo.
El relat de la tradició de la UNESCO posa l'accent en el fet que el coneixement es mou a través de famílies, veïns i collites comunals. El seu reconeixement es refereix a una pràctica viva, no simplement un contenidor atractiu. Aquesta distinció és un bon punt de partida quan una ampolla es comercialitza amb una fotografia d'argila o una afirmació àmplia sobre l'antiga vinificació.
L'Agència Nacional de Vi de Geòrgia afegeix detalls regionals. La seva explicació en georgià descriu les diferències entre els enfocaments kakhetian i imeretià, incloent-hi la quantitat de material de raïm que acompanya el suc. L'agència també explica que la varietat de raïm i les condicions influeixen en el temps que el vi passa amb aquest material. Un nom de vaixell, per tant, no promet un sabor uniforme.
A la botiga, fes tres preguntes: quins raïms, quina regió i què ha fet realment el productor? Després tasta amb curiositat la textura i l'aroma. El nostre suggeriment és abocar un got petit primer sol, després al costat d'un àpat senzill, registrant el que canvia. Evita decidir com ha de tenir gust un vi pel seu color o pel recipient.
Per als artesans, apreciar la tradició no ha de significar comprar un gran recipient d'argila immediatament. Comença per aprendre la fermentació controlada, la neteja i el bon manteniment de registres d'una referència tècnica completa. Llegeix el relat georgià per contextualitzar-lo i visita la font original quan una breu descripció en anglès sembla que faci que el procés soni sense esforç. L'artesania és més rica quan la seva complexitat es manté visible.